No vull pagar, una iniciativa d'èxit

Tal i com us explicàvem el passat 4 de Maig quan començàvem aquesta aventura periodística, l’objectiu del treball en aquest blog era el de fer el seguiment d’un tema d’actualitat per acabar escrivint una crònica periodística.

Per què varem escollir No vull pagar!? Doncs perquè a Espanya hi ha un acusat greuge comparatiu amb el tema dels peatges a les autopistes.

• D’una banda hi ha algunes zones amb una elevada presència de peatges i amb alts preus –principalment a Catalunya i llevant- i a la resta de l’estat estan finançades per tots els contribuents.

La situació ha esdevingut molt tensa perquè els habitants de Catalunya i llevant ja paguen el cost de les autopistes a les empreses concessionàries i, posteriorment, tornen a pagar, com a contribuents, aquelles vies que ni tant sols utilitzen. Mentre d’altres usuaris només paguen la seva part corresponent d’impostos i gaudeixen de la lliure circulació per les seves vies habituals. És aquest tracte discriminatori que ha desembocat en un moviment popular espontani a Catalunya anomenat “no vull pagar”, amb el que milers de ciutadans es mostren en contra la situació no pagant els peatges de les autopistes o autovies per les que circulen.

És un problema de discriminació real, agreujat pel fet de que les empreses privades que exploten aquestes vies haurien d’haver deixat, fa molts anys –i molts milions- , d’explotar-les pel seu propi benefici, en tant que la inversió està amortitzada i recuperada amb escreix. Estem parlant de que quasi un 70% de les vies catalanes de més d’un carril són de pagament, mentre que a Espanya només un 20%. Alhora, Catalunya concentra el 49% de la totalitat dels peatges espanyols, i continuem pagant-los malgrat haver-hi trams amortitzats ja més de 10 vegades respecte el seu cost total.

Així, fart d’aquesta situació, Josep Casadellà va penjar un vídeo al servidor Youtube on convidava a tothom a seguir la seva iniciativa de no pagar els peatges, sota el lema “No vull pagar”. D’aquesta manera es materialitzava un sentiment generalitzat de ràbia per aquesta injustícia i en contra de l’entramat d’empreses i persones que gestionen les empreses concessionàries d’aquestes vies.

El vídeo de Josep Casadellà va circular per la xarxa a gran velocitat, i amb l’ajut de diversos ciutadans l’empresa d’aquest català indignat va acabar d’expandir-se per tot Catalunya.

Alguns membres de la classe política, com Uriel Bertran, Secretari General del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència (SI), van tardar ben poc a unir-se al moviment, traslladant aquesta inquietud de la ciutadania al parlament. D’altres reconeguts membres de la societat civil catalana com són l’actor i dramaturg Toni Albà o el polifacètic posseïdor d’una Creu de Sant Jordi Dr.Broggi, també s’han sumat a la causa empenyent amb ells a molts ciutadans indecisos o atemorits per les amenaces i sancions que volen imposar-se.

Amb tot, d’altres vídeos com l’Spain Autopistas Game posaven llenya al foc recordant-nos dades com les següents:

• El trajecte Algesires – La Corunya, consistent en 1102km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 7.50€.

• El trajecte La Corunya – València, consistent en 959km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 11.55€.

• El trajecte València – Burgos, consistent en 589km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 2.55€.

• El trajecte Burgos – Badajoz, consistent en 577km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 0€.

• El trajecte Badajoz – Alacant, consistent en 946km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 0€.

• El trajecte Alacant – Barcelona, consistent en 538km. recorreguts integrament per autopistes, té un preu de 49.40€.

 Desprès de reflectir aquestes incoherències vam trobar escaient recuperar els llibres d’història per comparar aquesta situació amb uns fets molt semblants viscuts a la ciutat de Barcelona l’any 1951, la coneguda com “Vaga dels tramvies”. Certament vàrem poder apreciar-ne les similituds amb No vull pagar, i comprendre una mica millor quins són els recursos que té la societat per a fer-se sentir.

Altres punts de vista, com el d’en Xavier Sala-i-Martín, reputat economista català, ens han servit per veure des de noves perspectives quin és l’abast del problema, i ens ha mostrat noves opcions i fet noves propostes per a abordar-lo. Noves propostes com la de Mercè Peréz, queproposava al final de l’entrevista que us vam penjar fent una campanya de recollida de firmes -500.000 concretament-, per tal de dur una petició des de la ciutadania, fins al parlament. A més, la senyora Pérez va donar-nos d’altres informacions de tipus jurídic molt valuoses.

                                                                                                                                        *

Agraïments

M'agradaria que la meva darrera entrada al blog fos per agrair la col·laboració de:

•     En primer lloc, vull agrair-li a la mare l’impagable oportunitat que em brinda permetent-me estudiar a una facultat com la FCB.
•     Oriol Vivó, pels seus desinteressats cops de mà sempre que van baldades.
•     A les companyes Clara Pedret, Aura Llanas i Judit Robla per ensenyar-me el camí. En especial a la Judit, que ha estat a la meva disposició sempre que ho he necessitat fent gala d’una paciència infinita i admirable.
•      A en Vicenç Cascajo, gran coneixedor del 2.0, que m'ha oferit el seu suport tècnic sempre que l'he necessitat, a més d'ensenyar-me a treballar amb un somriure a la cara.
•     A la Mercè Pérez, directora de Menfis Grup, per l’assessorament jurídic,  la seva bona disposició i orientació.
•     I a en Pere Masip, Dr. en periodisme, llicenciat en Geografia i Història, diplomat en biblioteconomia i documentació i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, paradoxalemnt, un dels pocs mestres amb qui es pot dialogar i amb qui és un plaer treballar.

A tots, moltes gràcies.

Entrevistem a una experta jurista

Entrevista a Mercè Pérez, experta en qüestions legals amb qui abordem els temes jurídicament més conflictius al voltant de No vull pagar.

E: Mercè Pérez, Directora Jurídica de Menfis Grup, bon dia.

M: Hola, bon dia.

E: Trànsit ha tramitat ja més de 55.000 denúncies per conductors participants a la iniciativa no vull pagar, són sancions legals?

M: Entenc que si, entenc que si, si estan basades en una infracció per no aturar-se davant d’un semàfor vermell. Diferent és si s’està imposant aquesta pel fet de No vull pagar, que crec que no és la postura de l’administració. Crec que la sanció és per no aturar-se davant d’un semàfor vermell.

E: De moment només una multa ha estat abonada, d’altres estan en processos per ser recorregudes, creus que poden prosperar?

M: A veure, el dret de que el ciutadà pugui recórrer evidentment és un dret i cadascú el pot fer valer, ara, que prosperi o no, jo tinc els meus dubtes, tinc dubtes perquè jurídicament trobo que té una base, o sigui, és una infracció,  si està basada en que no t’has aturat davant d’un semàfor vermell. Desprès, hauríem d’obrir més bé el debat si, la postura mediàtica del moviment popular pot fer que l’administració en un moment donat faci una reflexió sobre aquest tema i perdonar-les, condonar-les (referint-se a les multes), podria ser. Però evidentment jo penso que si, que hi ha una base legal per tirar endavant i per imposar aquestes sancions.

E: Pot haver-hi conseqüències legals per l’acumulació de les sancions?

M: Com qualsevol sanció de tràfic, exactament igual. El que passa és que entenc que no comporta un perill. Aleshores com que no comporta un perill, no comporta una resta de punts del carnet de conduir, però si que és una sanció econòmica, i evidentment ara, que és el moment per exemple que estem fent les declaracions de la renta, si que pot ser que alhora que un ciutadà demana una devolució de renda i, figuri per exemple aquesta infracció pendent, li pot descomptar, evidentment.

E: D'altra banda el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) va presentar una proposta per desgravar l' import dels peatges sobre la quota de l’ IRPF, creus en aquesta possibilitat?

M: No, és un servei que cadascú té llibertat d'escollir-lo o no. Si que és cert que dins de la llei tributaria hi ha un col·lectiu econòmic de professionals, com poden ser els agents comercials i altres professionals que s'ho poden deduir de la seva activitat econòmica. Però que tothom s'ho pugui deduir, un treballador normal perquè va a la seva feina, jo crec que ja estem parlant d'una modificació de la llei general tributària que no pot prosperar. Jo trobo que aquesta iniciativa ha estat per obrir més el debat, però no crec que prosperi, no.

E: Per acabar, la plataforma No vull pagar ha denunciat a Abertis pel presumpte incompliment de la normativa que obliga a les empreses concessionàries a reinvertir part dels seus beneficis en nous trams, quines opcions hi ha de que aquesta denúncia prosperi?

M: Jo crec que això s'hauria d'haver enfocat d'una altra forma. Crec que s’hauria d'haver donat una informació, a nivell nacional -parlem del país de Catalunya principalment que som els principals afectats-, i s’hauria d'haver donat una cobertura pels mitjans de comunicació. Crec que el que s’hauria d'haver fet és recollir unes firmes. Per exemple; 500.000 firmes són suficients perquè aquest debat es porti al Congres o al Parlament de Catalunya. Llavors, si es porta al Parlament de Catalunya, si que es pot fer aquesta demanda d'una forma oficial i legal en la que se'ns expliqui perquè, si ja està amortitzada, hem de continuar pagant. Ara, precisament el que s'està dient des d'Abertis és que s'ha tornat a fer noves inversions, però bé, el que s'hauria d'haver fet en tot cas és reduir el cost dels peatges, no que malgrat tot, cada any s'incrementi. Llavors jo crec que la plataforma no ha fet servir els mecanismes i els camins que tenim a l'abast.

E: D'acord Mercè, doncs moltes gràcies per la teva ajuda i assessorament, i fins una altra!

M: Fins una altra, tot un plaer!

( Si el que busqueu és assessorament legal sobre el procediment d'actuació en el peatge, o sobre requeriments al respecte, us redireccionem al lloc web oficial de Novullpagar.cat )

Proximament: Entrevista!

El passat dijous 14 vam apropar-nos a l'assessoria jurídica de Menfis Grup per tal d'obtenir informació de primera sobre qüestions legals més confuses i que encara no s'han abordat sobre el tema.

Vam entrevistar-ne a Mercè Pérez, directora de l'assessoria i ex-tinent-alcalde del municipi de Teià, que molt amablement ens va dedicar uns minuts que properament us acostarem en un document d’àudio.

Us recomanem que estigueu a l’aguait perquè en els propers dies ja haurem editat les peces i sortirà a la llum l’entrevista.

Casos dels participants a les protestes

Cada dia hi ha més conductors que, sense por a les amenaces del Servei Català de Transit i de Felip Puig, s'afegeixen a la insubmissió dels peatges negant-se a pagar-los.

En Miquel Herrera és un manifestant que es va negar a pagar a la sortida de Figueres Sud de la AP-7. Va ser retingut pels responsables de l'autopista durant més d'una hora i, finalment, davant la presència dels mossos d'esquadra li van alçar la barrera.

"Aquesta tarda m’he negat a pagar el peatge de la barrera Figueres Sud, amb l’explicació que no pagaria mentre tots els espanyols no paguessin igual. M’han tancat la barrera i han col·locat uns cons darrere el cotxe per immobilitzar-me i m’han demanat si volia donar-los les meves dades. Hi he accedit. M’han tingut tancat aproximadament una hora i llavors he cridat el 112, per dir-los que em tenien retingut a l’autopista perquè em negava a pagar el peatge i per demanar-los si això era legal? M’han respost que havia entrat en un servei de pagament voluntàriament, cosa que és veritat, però he respost que no tinc cap opció més segura per a arribar a casa mentre no es desdobli la N-II i que pago peatges des de fa quaranta-dos anys, començant per la Roca i després fins a Figueres. I que ara volen prorrogar la concessions per a compensar els dèficits d’unes altres parts d’Espanya, cosa que em sembla abusiva i ofensiva.

M’han respost que hi enviaven la patrulla. Efectivament, al cap de mitja hora més ha arribat un cotxe amb dos mossos d’esquadra als quals he hagut de fer una altra vegada tota l’explicació després d’identificar-me. Amb un somriure d’assentiment, han anat a parlar amb el personal d’autopistes i al cap d’una estona ha vingut un senyor a dir-me que, ja que no volia pagar, alçarien la barrera, però que passés amb el semàfor en vermell. M'hi he negat, si no rebia el permís directe dels mossos d’esquadra, que m’han indicat que passés i que no temés la denúncia, malgrat la petició del personal d’autopistes.

Llavors, al cap d’ aproximadament una hora i quart, he passat la barrera sense pagar el peatge. I ja veurem quines seran les conseqüències".

La Míriam Nogueras es va negar a pagar seguint la campanya #novullpagar. Va ser retinguda durant quasi dues hores al peatge de Mataró, no li van voler alçar la barrera. 'El primero de la tarde', li van respondre, convidant-la a fer marxa enrere i a esperar els mossos allà on volgués. Finalment, la van deixar anar. Ho va relatar ella mateixa a Twitter.

En Tony Ceballos és un altre nou cas d'insubmís que ha publicat diversos vídeos: n'hi ha dos en què es veu com arriba a un peatge de la C-33 en sentit Girona, i el cobrador segueix el mateix procediment; baixa, li posa una bitlla darrere el cotxe per immobilitzar-lo, i avisa els mossos d'esquadra. Quan aquests arriben, discuteix amb un dels agents sobre la conveniència de la protesta i els acaba donant les dades personals.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4003922/20120419/nous-insubmisos-peatges-expliquen-lexperiencia.html