La vaga de tramvies de 1951 va ser un moviment
de protesta recolzat massivament per la societat civil catalana durant l’època
del franquisme. Consistia en un boicot a la Compañía de Tranvías i a
l'ús d'aquest mitjà de transport com a protesta per l'increment de les tarifes
a Barcelona, que quasi duplicaven els preus de Madrid.
Aquesta vaga va iniciar-se l'1 de març
esdevenint un focus de tensió social, bandera d'una ideologia i un greu
problema pels governadors, que va desembocar en una vaga general el dia 22 del
mateix mes.
Amb aquesta vaga començaren a Barcelona una sèrie
de protestes contra el franquisme reflex d'un sentiment que encara no s'havia
fet palès al carrer fins llavors per la expressa prohibició del règim de
manifestar-se.
Durant dues setmanes, la població
barcelonina va negar-se a utilitzar el transport públic, anant a peu d'un lloc
a un altre i participant en diverses demostracions de protesta que anaven des de
la distribució de pamflets, fins a la crema de tramvies.
Avui, 61 anys desprès, ens trobem en una situació molt
semblant. D'una banda hi ha una empresa privada que amb la complicitat del
govern exprimeix al treballador, és manté el greuge comparatiu entre Catalunya
i Espanya, i la societat civil, de moment però més tímidament, també comença a
manifestar el seu malestar per aquesta injustícia.
Aquest és el text d'una de les propagandes que van
repartir-se el 1951.
Barceloní:
Si ets un bon ciutadà, a partir del día 1 de Març i fins
que no s’igualin les tarifes de la Companya de Tramvies amb les de la
capital d’Espanya (0,40 pessetes segons pots llegir a La Vanguardia del
día 28-1-51 pàg. 3, crònica de Madrid).
Trasllada’t a peu a les teves ocupacions habituals.
En el teu propi benefici, i al més rápidament possible, fes quatre copies d’àquesta cadena i envia-les a quatre amics diferents.
Si vols ésser un ciutadá d’honor, fes-ne vuit més.
Espanya una?
Doncs per a tots igual.
